Recordo que
vaig començar utilitzar un ordinador a 4t o 5è de Primària, algunes vegades
anàvem a la sala d’ordinadors a jugar a algun joc multimèdia. Vaig
començar a utilitzar el document Word a 6è de primària quan la mestra ens va
donar de deures realitzar una biografia de nosaltres, recordo que ens va donar
l’opció de fer-ho a mà, amb màquina d’escriure o amb ordinador. Ho
vaig realitzar amb ordinador, però no amb un ordinador meu, sinó amb un
ordinador d’una companya de classe, ja que jo encara no en tenia a casa i a
ella li havien regalat per Reis. En aquells moments no en tenia ni idea
d’emprar-ho i ella sols una mica, però la seva mare ens va ajudar bastant. Quan vaig començar ESO vaig tenir l’assignatura de tecnologia i després
si que vaig començar a saber utilitzar una mica més l’ordinador, ja que ja
utilitzàvem el PowerPoint, fèiem els exàmens de tecnologia digitalment i
algunes vegades fèiem alguns treballs de cercar informació i resumir-la un
poquet, encara que moltes vegades era de copiar i pegar. A casa, cap el 2000,
vam comprar un ordinador i va ser quan en vaig aprendre una mica més, ja que
vaig anar practicant. Quan vaig realitzar els cicles formatius també vaig poder
aprendre més aspectes sobre el PowerPoint, vaig començar a utilitzar el Movie Maker
per realitzar vídeos, etc., i també ja vaig començar a cercar informació més
específicament, a saber agafar el que necessitava per tal de
crear una nova informació amb les meves paraules. Però, realment crec que des
de quan he aprés més coses sobre les TIC és quan vaig començar a la
Universitat, ja que amb els treballs que realitzes amb les companyes aprens
moltes coses que tu per exemple no saps utilitzar i elles si. Per exemple no
sabia per a que servia l’imp
pan, potser sembla un poc increïble però és cert, i ho vaig aprendre quan
vaig haver de realitzar el cançoner, perquè volia copiar una partitura d’una
cançó que es trobava online i una companya hem va indicar com ho havia de fer.
Per acabar, dir que encara estic aprenent moltes coses sobre la tecnologia,
sobretot ara amb aquesta assignatura Mitjans i Recursos Tec. en el Procés
d'Ensenyament Aprenentatge en la PI.
Referent a la competència digital, com diu Adell, la competència digital és
una competència que s’ha d’adquirir a Primària i Secundària, ja que l’escola ha
de formar per aprendre al llarg de tota la vida. En el meu cas com podeu
comprovar realment quan he aprés a utilitzar més adequadament les noves
tecnologies ha estat després de Secundària, encara que si que a Primària i
Secundària vaig començar a utilitzar les noves tecnologies, però considero que
molt escassament.
També, ens diu
que la competència digital té diferents components. Aquests són:
La competència
informacional. Són el conjunt de
coneixements, habilitats i destres necessàries
per treballar amb la informació. Per saber enunciar un problema d’ informació,
cercar informació, etc. És a dir, accedir a la informació, gestionar-la,
organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, avaluar-la, etc., i després crear nova
informació i difondre-la. Aquesta competència trobo que la tinc bastant
assolida, ja que puc accedir a diferent informació, l’organitzo, l’analitzo
etc., i després creo nova informació. Però com he dit abans, això realment ho
he aprés quan he començat a realitzar els cicles formatius i ho he anat
millorant des de que curso GEDI fent els treballs amb les companyes.
La Competència
Tecnològica o informàtica. El maneig de les eines tecnològiques. Com ens diu Adell,
això no només implica ordinadors, sinó implica càmeres de vídeo, I-Book, GPS,
etc. De cada vegada tenim més tecnologia que ens rodeja i som més dependents d'ella, ens ofereixen serveis més sofisticats com per exemple
els telèfons mòbils, les càmeres digitals, etc.
Aquesta competència també la tinc assolida ja que ser utilitzar diferents
aparells tecnològics, com per exemple la càmera de vídeo, el GPS, etc. Crec que
realment ens hauríem de plantejar la reflexió que ens ha fet n’ Adell, ja que
normalment renovem els aparells tecnològics perquè estan de moda, no perquè
realment necessitem tant aparells tant sofisticats. Per exemple quasi mai he
utilitzat la vídeo conferència del telèfon mòbil.
Alfabetitzacions
múltiples. La nostra societat no només és la societat del text imprès, sinó
que des de mitjans de la dècada dels 50, des de l’experiment de la televisió
vivim en una societat audiovisual. Però, sembla que l’escola no ens educa per
la societat audiovisual. Realment considero que aquesta competència l’he apresa
de forma autònoma i no a l’escola.
Competència
cognitiva genèrica. Tenim molta informació, però estem millor
informats? Tenim accés a un enorme quantitat de fonts però sabem discriminar
entre elles? Sabem ser crítics i selectius amb la informació que rebem? Sabem
convertir la informació en coneixement? Sabem relacionar-la amb el que ja
sabíem i generar un nou coneixement? Convertir la informació en coneixement,
saber solucionar problemes, que en moltes ocasions no estan ben formulats és
basic. És important saber seleccionar la informació que necessitem. Però això
no es mostra a fer i per tant formem un problema que es podria evitar.
Concretament, a mi no m’ho van mostrar, sinó que ho he fet a través de la
pràctica. Com més treballs vas realitzant, més pràctica agafes per
realitzar-ho.
Ciutadania
digital. La preparació per viure en un món en la que la realitat i el món
virtual, online, es confonen. És a dir, no hi ha solució de continuïtat entre
un món i un altre. L’educació per a la ciutadania seria que hem de ser
ciutadans crítics, lliures, capaços de viure en aquesta societat amb normes i
estàndards de conducte elevats, i també ciutadans en el món digital, el
comportament en les rets socials. L’escola hauria d’interessar-se per formar,
per ser bons ciutadans digitals. S’hauria
d’interessar perquè els infants i els joves respectin la legalitat, coneguin i faixin valer els seus drets com a ciutadans digitals. Considero, com
diu Adell, que és important no publicar algunes coses que ens puguin donar
problemes, ja que com ens diu aquest senyor és important que no es publiquin
fotos que no són adequades per si algun dia cerquem feina i és important donar
una bona imatge. Algunes vegades he vist fotografies al Facebook que realment
penses com pots posar això, estàs donant una imatge de tu mateix/a que no és
gens adequada. Personalment, com considero que és important intento no posar
fotografies que puguin donar una mala imatge de mi mateixa.
Contestant a la pregunta a quina fase ens trobem com a futures mestres dir
que em trobo a la quarta fase, la d’apropiació. Ens centrem en el treball
cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatge. S’utilitza la
tecnologia quan és necessària. Considero que estic en aquesta fase ja que
realitzem treballs amb les companyes normalment, ho fem de manera cooperativa,
i amb aquests treballs aprenen diferents conceptes per poder portar a la
pràctica. Crec que la primera fase, la d’accés, la segona, l’adopció, i la
tercera, l’adaptació, les tinc assolides. I la cinquena, la d’invenció, crec
que algun dia la podré aconseguir, ja que descobreixo nous usos per la
tecnologia, i si algun dia com a mestra puc utilitzar la tecnologia de la
manera que ningú ho ha realitzat, innovant i creant coses noves serà increïble.
Com a conclusió, només hem queda dir que el meu aprenentatge sobre les
tecnologies ha estat de manera progressiva, però encara crec que em falten
moltes coses aprendre i esper que a poc a poc en vagi aprenent més.
Fins aquí la meva aportació,
